Coneixement del Medi Social i Natural:
Abans d’arribar a l’auditori on es portaria a terme la conferència de Rosa Maria Tarín anomenada L’escola bressol i l’educació per a la sostenibilitat, un amor a primera vista?, ens hem trobat amb un paisatge desolador que, personalment, ha fet que em quedés sense paraules. Resulta que la nit anterior havia tingut lloc la Festa Major de la UAB i la gent que hi va participar no va tenir una actitud cívica envers l’espai que l’envolta, ja que tot el terra estava ple de deixalles, tal i com es pot visualitzar en aquesta imatge:
És curiós com gran part de brutícia està escampada per la Facultat d’Educació i, en canvi, aquesta situació a l’escola evidentment seria inadmissible, ja que sembla ser que només s’ha de donar exemple de l’educació en valors a l’aula, segons els participants de la festa. Això m’ha fet pensar en els següents aspectes:
- Quin ciutadà volem educar a les nostres aules?
- Per divertir-se és necessari fer aquest escampall de brutícia?
- A quin cost fem les coses?
- Som conscients dels impactes i repercussions dels nostres actes?
- Com sentim de nostre la Universitat i com hi participem?
- Quin model de comunitat tenim?
Al llarg d’aquesta conferència s’han tractat temes molt interessants sobre el reciclatge, la sostenibilitat i l’educació ambiental, però sobretot com obtenir eines com a futures educadores i com operar en els diferents espais per treballar amb els infants.
De manera que, la nostra tasca com a docents a l’escola bressol és clau per transformar la societat actual tot creant consciència ambiental juntament amb les famílies dels infants, ja que és el període en el que els pares es senten més arrelats al centre educatiu, fet que afavoreix la construcció de la sostenibilitat.
Per tal d’aconseguir-ho, el primer que hem de fer és oferir als infants uns espais d’interacció on es tingui present la diversitat, la participació, el respecte, la iniciativa, etc., per poder conviure amb l’entorn alhora que van creant el seu propi coneixement. Així doncs, també s’ha de contemplar que ha d’haver un temps per al sorgiment d’interès de l’infant, un temps per provar, pensar i tornar a provar, un temps per compartir, i sobretot un temps per a la reflexió dels educadors ja que aprendre és gratificant, perquè compartir amb altres persones millora el procés d’aprenentatge i el fa més agradable.
Tot això és el que estem fent nosaltres amb l’insecte pal. Quan se’ns va plantejar que l’havíem de cuidar fins a final del semestre i no se’ns va donar cap altre pauta ens va sorgir l’interès sobre que és el que volia aconseguir el nostre professor i ens vàrem interessar per saber coses sobre aquest petit ésser, fent-lo sentir de la nostra pertinença alhora que tenim cura del món natural. Durant el temps que ha durat aquesta assignatura hem tingut temps per a reflexionar i pensar sobre aquesta experiència que estem vivint, pensar en com és per dins l’insecte, provar de canviar el seu medi per tal de que el seu hàbitat sigui més agradable, crear una consciència ecològica tot respectant la naturalesa i la biodiversitat. Tanmateix hem compartit aquesta vivència amb la resta de companyes del grup sobre el dia a dia del nostre insecte pal, així com també hem contrastat diferents punts de vista amb els altres grups. I, sobretot, he aprés d’una manera més amena la importància de les ciències naturals a Educació Infantil.
Aquesta experiència amb l'insecte pal em recorda quan al primer cicle de Primària se'ns va proposar la idea de plantar una llentia. A partir d'aquí vàrem haver de cercar informació ja sigui a familiars o llibres de consulta per esbrinar com l'havíem de cuidar. Un cop ens vàrem documentar es van posar totes les aportacions en comú: hauríem d'utilitzar un pot de vidre amb cotó per plantar la llavor, constantment el cotó havia d'estar humit i havíem d'ubicar el pot de vidre al costat de la finestra ja que es necessita un lloc ben il·luminat. Al cap d'uns dies vàrem poder observar que les llavors havien germinat. Fins que no van ser prou grans no les vàrem poder trasplantar als testos.
Per finalitzar aquesta entrada, dir que vist el panorama que ens vàrem trobar a la Universitat, encara hi ha molta feina a fer sobre la consciència del reciclatge per tal de tenir cura del NOSTRE medi, ja que el futur és a les NOSTRES mans.
No hay comentarios:
Publicar un comentario