Magistral 2 de Desembre del 2011

Coneixement del Medi Social:

En primer lloc, a la classe d’avui hem abordat el tema de l’espai. De manera que, per arribar a un control i domini de l’espai han d’haver-se treballat els mapes mentals des de molt petits, ja que són els propis infants els que els elaboraran. Els infants a educació infantil no són una tabula rasa en relació a l’espai, sinó que tenen una clara vivència que construeix la seva visió. Primer s’han de treballar espais molt petits i abordables que poc a poc aniran creixen (carrer, districte, ciutat, país, etc.), fins arribar a representar mapes que no veiem. És tracta de la teoria concèntrica en el que el més proper és més fàcilment assumible. Actualment el més concret o abstracte a canviat molt per la informació tant a l’abast que tenim. Així doncs, es passa d’una visió egocèntrica a una de més abstracte. És important tenir present que el tema de l’espai està molt vinculat amb educació física i, per tant, seria aconsellable demanar ajuda als mestres especialitzats en aquesta matèria, ja que es tracta d’una percepció del propi cos amb tot el que ens envolta.

Destacar que el concepte molt lluny és difícil de concretar a l’etapa infantil, ja que no és vivencial i és indeterminat perquè no dominen les mesures de longitud. Seria oportú treballar a partir de les comparacions ja que sempre s’han d’ancorar els nous coneixements en els coneixements previs dels infants (ZDP), per poder crear aprenentatges significatius.  

També s’ha de tenir en compte la teoria de l’espiral, que consisteix en que qualsevol objecte d’estudi es pot treballar a qualsevol etapa sempre que el nivell d’aprofundiment i objectius que es plantegin estiguin a l’abast dels infants.

                              

A la classe d’avui també hem parlat del temps, partint de la idea que no tenim una tradició educativa i didàctica tan ben plantejada com en l’espai. Així doncs, el temps és abstracte per si mateix ja que existeix però no el veiem, per tant sempre ens han calgut eines per acotar-lo ja que els humans sempre hem tingut necessitat de controlar el temps.

La primera relació que tenen els infants del temps és aquella que viuen i que està en funció d’allò que els hi agrada (curt temps) o no (llarg temps). Però en el moment que es van integrant en àmbits de socialització com la família, escola, etc., el descobriment d’aquests ritmes temporals canvien i es transformen en pautes temporals com la celebració d’aniversaris, el creixement del propi infant, la nit i el dia, les estacions de l’any, etc., recollint les vivències personals tot aportant-ne de noves i posant-li un nom (primavera, estiu, hivern, tardor).


Per finalitzar aquesta entrada he triat la següent imatge que reflexa tot el que anteriorment he comentat: