Pensar i fer

Coneixement del Medi Natural:

Pensar i fer és un procés propi de l’individu que sorgeix a partir d’una curiositat, una pregunta, etc., i que finalment comporta un sorgiment d’idees (pensar) que acaben sent accions (fer).

Però a què ens referim amb aquestes dues paraules?

• -    Fer à manipular, construir, experimentar, observar...
• -    Pensar à recordar, reflexionar, verbalitzar, anticipar...

Això és el que hem anat fent al llarg de l’assignatura amb l’insecte pal!! L’hem observat, ens hem fet preguntes, hem tingut cura, hem parlat a classe sobre l’experiència, hem representat en un mural què passava per dins del cos de l’insecte pal, etc. Així doncs, a partir de l’insecte pal podem aprendre de tots els éssers vius en general construint un “model”, procés anomenat modelització. Un altre exemple és el que he llegit a l’article Observar i mantenir grills a l’aula per construir el model d’ésser viu, en el qual es parteix d’un grill per arribar al procés de modelització.

Durant aquest procés entre el pensar i el fer és el moment en el qual el docent ha de ser en un segon pla per tal d’afavorir el sorgiment de respostes que esperem per part dels infants, donant lloc a un ampli ventall de solucions, totes elles igual de vàlides depenent de cadascuna de les situacions i justificacions.

De manera que, com a futures mestres hem de tenir present que en ciències naturals el pensar i el fer estan estrictament relacionats ja que permet plantejar-se preguntes per posteriorment poder respondre-les, comprendre millor el món i aconseguir aprenentatges significatius.

Magistral 2 de Desembre del 2011

Coneixement del Medi Social:

En primer lloc, a la classe d’avui hem abordat el tema de l’espai. De manera que, per arribar a un control i domini de l’espai han d’haver-se treballat els mapes mentals des de molt petits, ja que són els propis infants els que els elaboraran. Els infants a educació infantil no són una tabula rasa en relació a l’espai, sinó que tenen una clara vivència que construeix la seva visió. Primer s’han de treballar espais molt petits i abordables que poc a poc aniran creixen (carrer, districte, ciutat, país, etc.), fins arribar a representar mapes que no veiem. És tracta de la teoria concèntrica en el que el més proper és més fàcilment assumible. Actualment el més concret o abstracte a canviat molt per la informació tant a l’abast que tenim. Així doncs, es passa d’una visió egocèntrica a una de més abstracte. És important tenir present que el tema de l’espai està molt vinculat amb educació física i, per tant, seria aconsellable demanar ajuda als mestres especialitzats en aquesta matèria, ja que es tracta d’una percepció del propi cos amb tot el que ens envolta.

Destacar que el concepte molt lluny és difícil de concretar a l’etapa infantil, ja que no és vivencial i és indeterminat perquè no dominen les mesures de longitud. Seria oportú treballar a partir de les comparacions ja que sempre s’han d’ancorar els nous coneixements en els coneixements previs dels infants (ZDP), per poder crear aprenentatges significatius.  

També s’ha de tenir en compte la teoria de l’espiral, que consisteix en que qualsevol objecte d’estudi es pot treballar a qualsevol etapa sempre que el nivell d’aprofundiment i objectius que es plantegin estiguin a l’abast dels infants.

                              

A la classe d’avui també hem parlat del temps, partint de la idea que no tenim una tradició educativa i didàctica tan ben plantejada com en l’espai. Així doncs, el temps és abstracte per si mateix ja que existeix però no el veiem, per tant sempre ens han calgut eines per acotar-lo ja que els humans sempre hem tingut necessitat de controlar el temps.

La primera relació que tenen els infants del temps és aquella que viuen i que està en funció d’allò que els hi agrada (curt temps) o no (llarg temps). Però en el moment que es van integrant en àmbits de socialització com la família, escola, etc., el descobriment d’aquests ritmes temporals canvien i es transformen en pautes temporals com la celebració d’aniversaris, el creixement del propi infant, la nit i el dia, les estacions de l’any, etc., recollint les vivències personals tot aportant-ne de noves i posant-li un nom (primavera, estiu, hivern, tardor).


Per finalitzar aquesta entrada he triat la següent imatge que reflexa tot el que anteriorment he comentat:

MOVING

Coneixement del Medi Natural:

Aquesta cançó l’he escoltat infinitat de vegades, però mai m’havia parat a pensar en el que ens vol transmetre el cantant, ja que després de reflexionar sobre el significat de la lletra m’he adonat que hi ha un rerefons molt savi. Considero que el fet de fer aquesta crida a partir de la música ha sigut molt encertat ja que és un vehicle important de transmissió que pot arribar molt lluny.

MOVING - MACACO

La ley universal de la locomoción no puede fallar en este momento...

Moving, all the people moving, one move for just one dream

We see moving, all the people moving, one move for just one dream

Tiempos de pequeños movimientos, movimientos en reacción

Una gota junto a otra hace oleajes, luego mares... océanos

Nunca una ley fue tan simple y clara: acción, reacción... repercusión

Murmullos se unen forman gritos, juntos somos evolución

Moving, all the people moving, one move for just one dream

We see moving, all the people moving, one move for just one dream

Escucha la llamada de Mama Tierra, cuna de la creación

Su palabra es nuestra palabra, su quejio nuestra voz

Si en lo pequeño está la fuerza, si hacia lo simple anda la destreza

Volver al origen no es retroceder, quizás sea andar hacia el saber

Moving, all the people moving, one move for just one dream

We see moving, all the people moving, one move for just one dream

This is the Life fest under your feet.

Trobo que amb aquesta cançó es pretén sensibilitzar, conscienciar, alertar i invitar a la població a actuar a favor de la conservació del NOSTRE planeta, degut al problema del canvi climàtic que estem començant a patir.

De manera que hem de lluitar per la preservació dels NOSTRES recursos naturals pel futur de les noves generacions. Per aquest motiu la humanitat s’ha de moure encara que sigui individualment, sense pensar que una única persona mai aconseguirà canviar el món, perquè tal i com diu la cançó “Una gota junto a otra hace oleajes, luego mares... océanos”, ja que si es tenen en compte totes les petites aportacions i esforços que fa cada persona, aconseguim una gran participació i contribució cap a millorar el medi ambient. I d’aquesta manera “Nunca una ley fue tan simple y clara: acción, reacción, repercusión”, perquè si ens adonem del problema i actuem, altres persones reaccionaran i finalment produirem una repercussió gràcies als esforços de tothom.

Per últim, m’agradaria comentar la següent frase: “Volver al origen no es retroceder, quizás sea andar hacia el saber”, en la qual podem extreure que tornar a l’origen pot ser oportú per començar una altre vegada des de zero per tal d’evitar caure en els mateixos errors, sense que això signifiqui que tot el que s’ha fet al passat no ha servit per res. De manera que estaríem rectificant, que tal com diu el dit “Rectificar és de savis”, així doncs, tornant a l’origen estaríem rectificant.

Després d’analitzar aquesta cançó m’han sorgit les següents qüestions:

• Sent l’esser humà l’espècie més intel·ligent com és que és la que més mal està fent a la Terra?
• Som conscients del desastre que estem causant al medi ambient?

“No dudes jamás de la capacidad de tan solo un grupo de ciudadanos conscientes y comprometidos para cambiar el mundo. De hecho siempre ha sido así.”      

                              

Margaret Mead   

Reflexió conferència i relació amb l’insecte pal, 11 de Novembre del 2011

Coneixement del Medi Social i Natural:

Abans d’arribar a l’auditori on es portaria a terme la conferència de Rosa Maria Tarín anomenada L’escola bressol i l’educació per a la sostenibilitat, un amor a primera vista?, ens hem trobat amb un paisatge desolador que, personalment, ha fet que em quedés sense paraules. Resulta que la nit anterior havia tingut lloc la Festa Major de la UAB i la gent que hi va participar no va tenir una actitud cívica envers l’espai que l’envolta, ja que tot el terra estava ple de deixalles, tal i com es pot visualitzar en aquesta imatge:

És curiós com gran part de brutícia està escampada per la Facultat d’Educació i, en canvi, aquesta situació a l’escola evidentment seria inadmissible, ja que sembla ser que només s’ha de donar exemple de l’educació en valors a l’aula, segons els participants de la festa. Això m’ha fet pensar en els següents aspectes:

• Quin ciutadà volem educar a les nostres aules?
• Per divertir-se és necessari fer aquest escampall de brutícia?
• A quin cost fem les coses?
• Som conscients dels impactes i repercussions dels nostres actes?
• Com sentim de nostre la Universitat i com hi participem?
• Quin model de comunitat tenim?

Al llarg d’aquesta conferència s’han tractat temes molt interessants sobre el reciclatge, la sostenibilitat i l’educació ambiental, però sobretot com obtenir eines com a futures educadores i com operar en els diferents espais per treballar amb els infants.

De manera que, la nostra tasca com a docents a l’escola bressol és clau per transformar la societat actual tot creant consciència ambiental juntament amb les famílies dels infants, ja que és el període en el que els pares es senten més arrelats al centre educatiu, fet que afavoreix la construcció de la sostenibilitat.

Per tal d’aconseguir-ho, el primer que hem de fer és oferir als infants uns espais d’interacció on es tingui present la diversitat, la participació, el respecte, la iniciativa, etc., per poder conviure amb l’entorn alhora que van creant el seu propi coneixement. Així doncs, també s’ha de contemplar que ha d’haver un temps per al sorgiment d’interès de l’infant, un temps per provar, pensar i tornar a provar, un temps per compartir, i sobretot un temps per a la reflexió dels educadors ja que aprendre és gratificant, perquè compartir amb altres persones millora el procés d’aprenentatge i el fa més agradable.

Tot això és el que estem fent nosaltres amb l’insecte pal. Quan se’ns va plantejar que l’havíem de cuidar fins a final del semestre i no se’ns va donar cap altre pauta ens va sorgir l’interès sobre que és el que volia aconseguir el nostre professor i ens vàrem interessar per saber coses sobre aquest petit ésser, fent-lo sentir de la nostra pertinença alhora que tenim cura del món natural. Durant el temps que ha durat aquesta assignatura hem tingut temps per a reflexionar i pensar sobre aquesta experiència que estem vivint, pensar en com és per dins l’insecte, provar de canviar el seu medi per tal de que el seu hàbitat sigui més agradable, crear una consciència ecològica tot respectant la naturalesa i la biodiversitat. Tanmateix hem compartit aquesta vivència amb la resta de companyes del grup sobre el dia a dia del nostre insecte pal, així com també hem contrastat diferents punts de vista amb els altres grups. I, sobretot, he aprés d’una manera més amena la importància de les ciències naturals a Educació Infantil.

Aquesta experiència amb l'insecte pal em recorda quan al primer cicle de Primària se'ns va proposar la idea de plantar una llentia. A partir d'aquí vàrem haver de cercar informació ja sigui a familiars o llibres de consulta per esbrinar com l'havíem de cuidar. Un cop ens vàrem documentar es van posar totes les aportacions en comú: hauríem d'utilitzar un pot de vidre amb cotó per plantar la llavor, constantment el cotó havia d'estar humit i havíem d'ubicar el pot de vidre al costat de la finestra ja que es necessita un lloc ben il·luminat. Al cap d'uns dies vàrem poder observar que les llavors havien germinat. Fins que no van ser prou grans no les vàrem poder trasplantar als testos.

Per finalitzar aquesta entrada, dir que vist el panorama que ens vàrem trobar a la Universitat, encara hi ha molta feina a fer sobre la consciència del reciclatge per tal de tenir cura del NOSTRE medi, ja que el futur és a les NOSTRES mans. 

Magistral 14 d’Octubre del 2011

Coneixement del Medi Social:

A la classe d’avui ens hem endinsat en el món dels contes per tal d’entendre la importància que tenen, sobretot en Educació Infantil, per la gran transmissió de valors, cultura i normes que divulguen, i com han de ser explicats de cara al nostre futur professional.

Segons l’Enciclopèdia Catalana un conte és una narració, generalment breu, d’un fet o d’una sèrie de fets reals, llegendaris o ficticis, amb la intenció d’entretenir, divertir, moralitzar, etc.

De manera que, un conte és una eina potent per explicar valors ètics, és una eina d’integració i formació social, majoritàriament es transmet de forma oral i les il·lustracions ajuden a comprendre la narració als més petits. En definitiva, un conte és un instrument d’aprenentatge de comportaments socials.

Així doncs, la millor manera d’explicar un conte és tenint en compte els següents aspectes: utilitzar un vocabulari adient, que el ritme i la entonació sigui adequada, tenir clars els objectius didàctics, vocalització clara, bona gestió de la mirada, expressió gestual, fer ús dels silencis i els interrogatoris, expressivitat sonora i musical, fer participar, crear un clímax i, com no, obrir i tancar el conte adequadament.

Per tant, a la classe d’avui he aprés que el conte és un element molt ric d’aprenentatges que com a mestres l’hem de tenir sempre present per transmetre coneixements de forma diferent i divertida. A més a més, és un recurs idoni per desenvolupar la imaginació dels nostres alumnes i cridar-los l’atenció tot endinsant-los en un món tan real com fictici, mentre adquireixen uns valors ètics per ser uns bons ciutadans. 
  
A continuació us mostro un exemple d’un conte explicat tenint en compte els aspectes que anteriorment he mencionat:

Magistral 23 de Setembre del 2011

Coneixement del Medi Social:

A la classe d’avui hem continuat treballant conceptes de la sessió de la setmana passada a partir d’imatges, cançons, vídeos, etc. sobre el que ens havia aportat la sessió anterior.

Posteriorment, hem anat construint el següent esquema conjuntament a partir de les aportacions de la professora i les nostres intervencions.

La societat, al llarg del temps, ha alterat el medi en el que vivim sense adonar-se’n de les repercussions que això estava ocasionant en la contaminació del nostre planeta. Per tant, hem de desenvolupar i pregonar la consciència ecològica, ja que nosaltres som els responsables de mantenir en bones condicions el món, el nostre món. Així doncs, els educadors, hem d’actuar com a models pels infants, tot promovent la equitat i la sostenibilitat, ja que un món millor és possible. No hem d’oblidar que s’ha de potenciar la creativitat perquè ens proporcioni solucions per poder canviar les coses, buscant respostes a les nostres demandes per millorar el món. Tanmateix, la cultura estableix uns límits que són bàsics, sobretot per la etapa d’educació infantil, ja que els infants, encara que tenen llibertat com a individus que són, necessiten límits per ser feliços, com per exemple unes rutines, unes normes, una organització, etc. Aquesta cultura s’aprèn a partir de la imitació, per tant, un cop més, nosaltres serem models culturals constantment. Per últim, val a dir que perquè sigui efectiu tot el que anteriorment s’ha comentat, cal conviure en un entorn col·laboratiu ja que es necessita una bona organització i cooperació entre tots els membres de la societat per poder trencar amb la jerarquia.

Coneixement del Medi Natural:

La classe d’avui m’ha ajudat a començar a trobar una solució a la qüestió que vaig platejar a la sessió anterior, fent-me veure que hi ha moltes maneres de crear una classe de ciències, i totes seran igual de vàlides. Però el que sí que tenen en comú totes, és que nosaltres com a mestres hem d’apropar als infants a l’observació, a tenir iniciativa, a l’experimentació, a la autonomia, a la reflexió i a despertar la curiositat davant de les ciències experimentals.

Tanmateix, m’agradaria remarcar les explicacions que es donen des de la Didàctica de les Ciències:

• Aprenentatge com a transmissió de nous coneixements: El pes de l’acció pertany a l’individu que és més superior intel·lectualment, per tant té un coneixement que l’altre persona encara no ha assolit ja que es considera que té la ment buida.
• Aprenentatge com a descobriment de nous coneixements: l’alumne parteix d’uns coneixements previs i, per tant, s’ha de plantejar activitats partint del grau de coneixement que ja té adquirit.
•  Aprenentatge com a construcció de coneixements: les idees de la ciència s’aprenen a mesura que es qüestionen les idees anteriors, contrastant-les amb altres persones. De manera que, així ells mateixos elaboren el seu propi coneixement.

Magistral 16 de Setembre del 2011

Coneixement del Medi Social: En quin món vivim?

En el nostre primer dia de classe d’aquesta assignatura, hem començat a treballat els fonaments i les perspectives de la intervenció educativa en l’àrea de descoberta de l’entorn, des de les ciències socials.

A partir de la visualització d’imatges i la posada en comú d’aquestes, hem parlat del món globalitzat destacant que la informació i la comunicació tenen un paper fonamental en el món en el qual vivim, un món complex i en xarxa, on les noves tecnologies juguen una funció vital. Aquesta societat en xarxa és constantment canviant, ja que com podem observar les TIC evolucionen molt ràpidament en la recerca d’eines innovadores que cridin l’atenció de l’alumnat.

De manera que, a la societat en xarxa el que es prioritza és el coneixement, buscant sempre promoure el talent tot millorant la competitivitat. La qüestió que em plantejo és si tenim una política educativa adaptada a aquesta nova societat, o cal canviar aquesta forma d’instruir amb una pedagogia basada en la participació i la recerca per part de l’alumnat, allunyant-nos de la mera transmissió de coneixements.

Així doncs, en aquesta societat en xarxa hi ha tres conceptes que estan interrelacionats entre ells: Persones, tecnologia i informació.

Per tant, les persones desenvolupem unes habilitats gràcies a la innovació tecnològica que vivim diàriament. Aquesta eina ens proporciona una sèrie d’informació que ens farà adoptar una actitud o una altra.

Per finalitzar, m’agradaria citar dos fragments que m’han semblat interessants sobre la societat en xarxa:

“L’exploració que hem fet en les estructures socials emergents per diferents àmbits de l’activitat i l’experiència humanes condueix a una conclusió general: com a tendència històrica, les funcions i els processos dominants en l’era de la informació cada cop s’organitzen més entorn de xarxes. Les xarxes representen la nova morfologia social de les nostres societats i la difusió de la lògica de la interconnexió modifica de manera substancial el funcionament i els resultats dels processos de producció, l’experiència, el poder i la cultura. Encara que l’organització social en xarxa ha existit en altres temps i espais, el nou paradigma de la tecnologia de la informació proporciona la base material perquè la seva expansió impregni tota l’estructura social.” (Manuel Castells; La societat xarxa, 2003)

“Ara la societat és una xarxa enlloc d’una estructura: es percep i es tracta com una matriu de connexions i desconnexions.” (Zygmunt Bauman)

Coneixement del Medi Natural: Los trazos de la canción 

La primera classe de Medi Natural s’ha introduït a partir de “Los trazos de la canción”, que són camins invisibles, evocats per cançons, amb els quals els aborígens australians establien una mena de mapa del territori, el curs d’un riu, una muntanya o un bosc. A continuació he afegit aquest documental sobre els aborigens australians:

Tot seguit se’ns varen mostrar diverses imatges acompanyades d’una cançó, d’alumnes d’anys anteriors que havien representat diverses classes de ciències. Així doncs, vàrem establir un diàleg i un intercanvi d’opinions respecte les diferents classes de ciències que vàrem visualitzar.

Personalment alguna vegada m’havia plantejat la següent pregunta: Com s’expliquen les Ciències Naturals a infants de 0 a 6 anys? Dur-ho a terme em semblava un repte bastant important. Espero que al llarg de l’assignatura trobi una solució a la meva qüestió plantejada. 

Comparació Coneixement del Medi Social i Natural:

De la classe d’avui podem establir una connexió entre les dues àrees de l’assignatura ja que, nosaltres com a futures mestres, per poder dur a terme una intervenció educativa adient en l’àrea de la descoberta de l’entorn és imprescindible conèixer el món que ens envolta. Així doncs, recau en nosaltres el gran pes de començar a construir un món més equitatiu per transmetre aquests valors als infants, ja que hem d’aconseguir que reflexionin, dialoguin, experimentin, siguin crítics, raonin i reflexionin.

Tanmateix, val a dir que el tema que hem tractat a Medi Natural sobre els aborígens australians, fa que les cançons que canten mantingui units els habitants d’aquestes zones i estiguin més lligats a la terra. Fet que hem d’aconseguir també pels nostres futurs alumnes, ja que hauran de conviure en una societat en xarxa basada en la teoria de la complexitat en la qual hauran d’assolir una consciència ecològica per poder viure amb sostenibilitat i equitat a partir de la vinculació al nostre planeta Terra.